Ferran Rosa

«No era això, companys, no era això…», cantava Lluís Llach. I sembla que la cançó continua tenint vigència anys després. El bisbe Taltavull ha descobert els inconvenients del turisme. Li molesten els ciclistes que pugen a Lluc, tot i que no fa gaire el mateix santuari els convidava amb un entusiasta «Ciclista, Lluc és ca teva». És la part bona de tenir memòria: permet recordar que l'hospitalitat, de vegades, té una curiosa geometria variable. També li preocupen els creuers, encara que una bona part dels seus passatgers acaben visitant la Seu. I mentre predica contra la cobdícia turística, convendria recordar les 268 places comercialitzades al Santuari de Lluc, objecte d'un expedient per presumptes irregularitats. Potser la cobdícia és més fàcil de reconèixer quan es contempla des del campanar de qualcú altre. I ja que parlam de memòria, una petita precisió històrica: El 1990 Taltavull era vicari general, no bisbe. Tal vegada va participar en l'elaboració d'aquella carta pastoral, però la signaren els bisbes d'aleshores. La modèstia també és una virtut cristiana, especialment quan es tracta de repartir mèrits retrospectivament. Ningú discuteix el dret de l'Església a advertir dels excessos del turisme. Però seria igualment edificant que aplicàs la mateixa exigència moral a les activitats que li reporten ingressos. Al capdavall, ni les butles papals concedeixen indulgència plenària a la hipocresia. arabalears.cat/cultura/histo…