Ángel Gómez

El pròxim 29 de novembre em presentaré com a número 10 de la candidatura d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats per Barcelona, com a independent i des de la meva militància a Podem. És una decisió meditada, que respon a una convicció: davant el moment polític que vivim, necessitem més generositat, més capacitat d’entesa i més voluntat de unir forces. Venim d’uns anys en què l’esquerra ha aconseguit avenços socials importants, però també d’un període de fragmentació, desgast i desconnexió amb una part de la classe treballadora. Crec que hem de recuperar la capacitat de posar al centre allò que realment importa a la gent: els salaris, les condicions laborals, les pensions, l’habitatge i uns serveis públics forts. Soc de Podem des dels seus inicis i no renuncio ni a la meva trajectòria ni a les meves conviccions. Però tampoc crec que les diferències entre organitzacions hagin de ser un obstacle per treballar conjuntament quan compartim objectius fonamentals. Al llarg dels anys he trobat a Esquerra Republicana una actitud de compromís amb moltes de les reivindicacions laborals que hem defensat. Una predisposició que valoro i que crec que demostra que és possible construir espais de col·laboració sense haver de pensar exactament igual. La conjuntura actual ens exigeix aquesta responsabilitat. Davant l’avenç de la dreta i l’extrema dreta, davant l’amenaça de retrocessos en drets i llibertats i davant el risc de continuar allunyant-nos de la ciutadania, no podem permetre’ns que les nostres diferències pesin més que tot allò que ens uneix. Per a mi, els valors republicans continuen sent una brúixola: llibertat, igualtat, fraternitat, justícia social i fraternitat entre pobles. Una societat on treballar permeti viure dignament i on els drets no depenguin dels diners ni dels privilegis. No es tracta de renunciar a qui som, sinó de trobar-nos en allò que compartim. No es tracta de sumar sigles, sinó de reconstruir un projecte que torni a il·lusionar i a connectar amb la majoria social. Assumeixo aquest repte amb il·lusió, compromís i responsabilitat. Perquè crec que, en aquest moment, sumar esforços no és només una opció política: és una necessitat democràtica. #29N