Anna Massallé Puig

De les coses més boniques i emocionants que he llegit darrerament. Una novel·la amb altura moral. Històries de gent que, sense esperar res a canvi, i sense avaluar els riscos que corren, s’ocupa del bé dels altres en aquells moments obscurs en què sembla que ha desaparegut fins i tot la possibilitat d’alguna llum. La gran distinció de la humanitat: els qui saben que preocupar-se i ocupar-se del bé dels altres és la condició necessària i indisociable per accedir al bé propi, i els qui creuen que el bé dels altres és un obstacle per al bé propi i malden per estripar-lo. Alguns (com Lévinas) en diuen, d’això darrer, l’estigma de Caïm, que s’expressa en el verset més abominable de l’Antic Testament (Gn 4:9), aquell que recull el que diu Caïm quan li pregunten on és Abel, a qui acaba de matar: “és que potser sóc jo el guardià del meu germà?”. Molt impressionat del que ha escrit la @ncadenes! Llegiu-lo, amb gent com els personatges de la seva novel·la, i tants com n’hi ha, sempre hi ha esperança. (I gràcies al jurat del Premi Proa per l’encert!)