Fan account

Joined June 2023
La Guardia Urbana de Barcelona estalla contra Ada Colau tras sus declaraciones sobre los disturbios: “Ella alimentó el radicalismo y hoy sus cachorros actúan”.
59
415
11
1,221
6,808
Els 9 milions d'euros per Palestina reservats dins el pressupost de la Generalitat (que van pactar psoe i comuns) que els redirigeixin a indemnitzar els comerciants barcelonins que han patit saquejos i destrosses a mans de l'islamoesquerranisme aquesta nit. Encara "voleu acollir"? #SalvemCatalunya
225
2,253
48
9,076
168,506
DsnySpark retweeted
One day you’ll realize that your mom wasn’t decorating the house for Christmas because she had extra time. She was doing it because she wanted you to have memories. The lights. The cookies. The same decorations every year. All that effort was love.
121
1,320
61
16,082
210,880
Perdónenme por mi opinión de extrema derecha... pero estoy convencido de que quien trabaja merece vivir mejor que quien no hace nada
2,060
8,209
1,162
70,329
2,388,058
Que os quede Claro, no te regalan nada es tuyo te lo descontaron – at La Roca del Vallès, España
132
323
11
552
6,843
Menuda maravilla, no sé quién es el autor pero lo ha bordado!!!
354
3,474
123
10,405
422,596
DsnySpark retweeted
I can confirm that this is the most democratic sport in the world! Literally! What I saw impressed me deeply. Of course, it all looks very unsafe, even dangerous. But these people have trained very thoroughly and know well what they are doing. Every step, every movement is developed in advance through lengthy training sessions. Yet the main takeaway is that this is how Catalans learn to mobilize together very quickly, to completely rely on one another, and to find a shared balance in a single breath, level by level, closer and closer to the goal. Families, friends, children, parents, and grandparents, Catalans of all nationalities and races unite this way. The stability of the tower is built on universal mutual reliance and trust. It is genuine, true human democracy, a manifestation of family and universal values without loud words, with a real sense of shared effort. The casteller movement is extraordinarily popular across Catalonia. Here might lie the answer to the Catalan secret: the ability to mobilize very quickly, to cooperate productively and successfully to achieve great and beautiful goals. They have been learning and practicing this for decades, even centuries. Few sports in the world can be so unifying for people of all ages, genders, and nationalities at once. I think this tradition will allow Catalans to build their tower to achieve the highest goal. They know what it means to have a shared shoulder, common stability, trust, and the courage to climb toward very complex summits. Castellers are ready for it in literally a couple of minutes. Nothing characterizes a nation better than its shared passions and traditions. The casteller movement is an impressive and beautiful testament to the Catalan spirit. As I mentioned before: for the Balts, the choir movement was the mobilizing force; for Catalans, these clubs undoubtedly build the spirit of national unity. Casteller competitions and performances are admired by anyone who has had the good fortune to see them in person. It is only the fifth day of my trip, and once again I am truly amazed. From this day on, I look upon the castellers as heroes. Notably, another tradition popular in Spain - bullfighting - has been banned by law in Catalonia for several years. Madrid is trying to force Catalonia to lift this ban. But Catalans do not want to allow an elaborate show of animal killing in their land. In the Catalan view, this is a brutally cruel practice unworthy of a civilized European society. The Spanish authorities disagree. Interestingly, Spanish media interpret this ban as politically motivated. In fact, several years ago, non-political animal welfare organizations requested the ban on brutal bullfighting. Seeing public support for this initiative, the Catalan Parliament banned this terrible medieval tradition. Their choice is the remarkably democratic casteller movement. Such clubs are everywhere in Catalonia; hundreds of people from other countries come to learn, and the @BBC and other major world media dedicate special films to this unusual tradition. Shoulder to shoulder, level upon level, shared calm, shared balance, shared trust, a shared goal, shared courage, shared summits, and hearts in a single rhythm. That is the story of the Catalan castellers. That is Catalonia!
99
1,229
53
3,418
78,740
Hi esteu d'acord?
🤖 Made with AI
116
724
22
3,471
31,834
Un govern d’ esquerres ha destrossat Catalunya.
102
286
3
894
8,078
Vau decidir no construir. Vau decidir que calia viure del turisme perquè la indústria és lletja, emprendre és impossible i Barcelona havia de ser una marca mundial. Vau decidir obrir portes i tenir la Catalunya dels 10 milions. Doncs ara en teniu els resultats. Enhorabona
27
460
3
1,674
14,545
arsenio vecino de Getafe de ochenta y cuatro años. no puede disfrutar de su casa por culpa de la ocupación. no hay sindicato de inquilinas que le avale
217
3,867
112
8,348
80,738
Les lleis han de beneficiar als autòctons. Sempre.
4
33
452
Un 30% de la població de CAT, la majoria catalans, paga pràcticament el 70% dels impostos totals , es un grup cada cop més minvat i més exhaust a qui es sagna cada cop més per mantenir Vichy i que a canvi només rep insults i més insults
16
393
1
894
6,912
No quedarà res, el govern del PSC amb el suport necessari d'ERc ho destrossarà tot ! Acaba de posar l'estat i RENFE dins Ferrocarrils! Collons, @junqueras diu que va pactar el traspàs de rodalies i ha conseguit la desfeta dels ferrocarrils catalans 🤦vilaweb.cat/noticies/govern-…
35
640
16
984
5,747
DsnySpark retweeted
Hace unos meses, una madre de dos niños que llevaba 36 años trabajando se quedó en paro y con 600 euros no pudo mantener su alquiler. Fue desahuciada y pidió ayuda a la Generalitat y al Gobierno. No se la dieron y se acaba de suicidar. Para que sigáis hablando de Maricarmen.
370
9,707
310
20,608
409,797
Però en segon lloc també hem de parlar de quin dret legal, de contribució a l’estat del benestar, ha de comportar l’enriquiment personal. Evidentment viure en comunitat és contribuir-hi, però no gravant cíclicament el mateix benefici, fins a extingir el patrimoni. - No han pagat els teus pares el corresponent impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) cada any per acumular aquests diners? - No han pagat a més, una doble imposició anual amb l’impost del patrimoni cada any? Perquè aquest diner, legítimament estalviat ha de tornar a tributar? Els teus pares s’haurien pogut gastar aquests diners en sopars de luxe, roba de marca, aficions cares, lloguers descomunals de segones residències, viatges a l’altra punta del món, cotxes d’alta gamma o fins i tot vulgarment dit, s’ho podien haver gastat en veure, putes i drogues. Segurament no ho van fer perquè no tenien ingressos recurrents assegurats, com si que tenen els polítics, les personalitats subvencionades (ja siguin actors, fotògrafs o periodistes). Si els haguessin tingut, el ritme de la disbauxa gastant cada any en despeses supèrflues, hauria estat molt més fàcil de portar. Curiós que qui s’ho ha gastat tot en vida, decideixi que moralment hem de pagar impost de successions. Perquè no incloem en l’herència el valor de totes les vivències viscudes, els viatges, els sopars de luxe, i els fem tributar? És per això que defensar el dret legal de tributar per tercera vegada una renda del treball és un delicte. I aquí no s’accepta tergiversar l’origen del diner. Un guany patrimonial no és que els teus pares et donin la seva estima, el seu esforç i la seva suor en forma de diner. Per últim i en tercer lloc no hem d’oblidar que en definitiva, és l’Estat qui necessita exprimir al contribuent net. Perquè qui no és contribuent net, no pot aportar a les arques de l’estat. Per això, a tall d’exemple, des de l’any 2010 al 2026, segons dades oficials d’IPC a Catalunya, l’increment del cost de la vida ha estat del 40%. L’any 2010 el mínim personal en la declaració de la renda era de 5.151 €. Si apliquem l’IPC, ara hauria de ser 7.211,40 €. Però els polítics i l’administració prou s’han cuidat que continuï sent pràcticament el mateix, 5.550 €. Aquí però no hi ha debat.
5
28
55
1,377
Les polítiques d’esquerres creen dèficit; el dèficit crea inflació; la inflació sostinguda crea pobresa; la pobresa genera persones dependents, i les persones dependents voten les esquerres. El cercle de la misèria.
15
126
6
302
3,946
Cuando mi hija, Kira López, falleció por suicidio a consecuencia del acoso escolar que sufrió, empecé a recibir muchos mensajes y condolencias. Pero yo, en aquellos momentos, lo único que quería era un abrazo y un «lo siento». No quería nada más. Por favor, nunca le digáis a alguien que está viviendo una situación como la mía, o similar, que su hijo vino al mundo para que él tuviera una misión. Tampoco le digáis que ahora es un ángel que lo mira desde el cielo, porque eso no consuela: no puedo abrazarla. No me digáis que está en otra dimensión. Aunque yo pueda creerlo, tampoco puedo abrazarla allí. Y, sobre todo, no me digáis que no va a volver, que nunca más la voy a ver. Eso ya lo sé. Y escucharlo duele muchísimo. Mi hija merecía una vida larga y feliz. Merecía crecer, estudiar, enamorarse, equivocarse, reír, cumplir años y hacerse mayor. No merecía convertirse en mi hija eternamente de 15 años. Claro que ahora tengo una misión, pero es una misión que me ha venido impuesta a la fuerza. Y claro que soy fuerte. No me queda otra. Acabo de terminar la carrera de Derecho y voy a tomarme un año antes de empezar el Máster y afrontar el examen necesario para ejercer la abogacía. No sé si algún día me dedicaré profesionalmente a ello, pero sí sé que ser abogado me permitirá dar una batalla todavía mejor. Ser perito judicial especializado en acoso escolar ya me ha ayudado. Me hace sentir que estoy haciendo algo útil por mi hija, que todo este dolor puede servir para proteger a otros niños y para que otras familias no tengan que pasar por lo que hemos pasado nosotros. Recuerdo la voz de Kira a cada instante. Sus gestos. Su sonrisa. Su pelo. Su cara. Mi hija era una gran persona y habría aportado muchísimo a este triste mundo. Te echo muchísimo de menos, Kira. En la fotografía podéis verla compartiendo conmigo un postre bien calórico. Era uno de nuestros momentos: bromear, reírnos y disfrutar juntos de una buena comida. Te quiero, Kira. Para mí sigues aquí. Y mientras yo viva, siempre voy a defender tu memoria y tu honor. trencats.com
604
1,574
53
9,893
260,657
Els meus pares van pagar del tot el pis on encara hi viu ma mare. Quan jo l’hereti hauré de tornar a pagar un dineral. Sí. Tornar. I encara n’hi ha que ho defensen.
118
395
9
1,486
29,845