
ALT La Zelda, la Laia, la Grisela, el Robert i el VĂctor han aconseguit que cada conte tingui el seu estil particular i, el que Ă©s mĂ©s difĂcil i meritori, que entre tots formin un altre conte, un de global que nomĂ©s es veu quan sâacaba el llibre i se nâobtĂ© la visiĂł completa. âLa Dorisâ Ă©s el fruit de la feina compartida de tants dimarts a la tarda revisant, analitzant, debatent i reescrivint a deu mans. PerĂČ tambĂ© el treball dâhores i hores de solitud i sacrifici per portar a classe un text inspirador. Teniu a les mans el producte de les classes de conte dâEscriptorium. EstĂ escrit amb la vocaciĂł de fer-vos-ho passar bĂ© i amb lâesperança que, arribada lâĂșltima pĂ gina, se us enganxi a la pell la flaire subtil dâaquest jardĂ que hem cuidat durant un any.

ALT Una classe dâescriptura Ă©s com un jardĂ salvatge. Tâhi trobes flors de les belleses mĂ©s inĂšdites, perĂČ que sovint han crescut sense ordre. El repte, llavors, Ă©s donar sintonia a totes aquelles plantes sense treureân les particularitats que les fan Ășniques. La Doris i altres contes Ă©s un jardĂ salvatge en quĂš sâhan birbat i sâhan arrencat les males herbes. Se li ha donat una certa simetria i concert. Cada planta, perĂČ, mantĂ© una flaire i un color particular. Alhora, si teâl mires en conjunt, hi trobes una imatge harmĂČnica, una temporalitat compartida i una ubicaciĂł comuna, Sabadell.





























