Montse Guiu i Mas

Papa, ser la Guiu és un regal! No puc estar més orgullosa de ser la teva filla🩷 Entrega de la medalla extraordinària de Sant Vicenç al meu pare 🩷 Un reconeixement més que merescut per tot el que vas ser i pel llegat que ens has deixat. Sempre 🏀

La absoluta vergonya que és @althaiamanresa regio7.cat/opinio/2026/10/23…

“L’hospitalitat significa el dret d’un estranger a no ser tractat com un enemic quan arriba a la terra d’un altre [...]. Mentre l’estranger ocupi el seu lloc pacíficament, l’altre no pot tractar-lo amb hostilitat”. Zygmunt Bauman.

“Debatre sobre immigració, seguretat, habitatge o identitat nacional és legítim en una democràcia plural. Convertir col·lectius sencers en responsables de tots els mals socials, negar-los dignitat o qüestionar-ne els drets és una altra cosa”. @bondia

💗 Per les que lluiten. 🎀 Per les que ens han deixat. 🌷 Per les que continuen endavant. ✨ Per un futur sense càncer de mama. No estàs sola. La teva lluita és la nostra lluita. 💕 Avui i cada dia, unim les nostres forces per una mateixa causa. 💗

“La democràcia no és perfecta, però té una virtut extraordinària: permet canviar les coses sense destruir-ho tot. Aquesta possibilitat és una responsabilitat compartida entre governs, institucions, mitjans de comunicació, partits i ciutadans. La història no és només allò que va passar, sinó també allò que decidim no repetir. La democràcia no és invulnerable: es defensa cada dia amb llibertat, memòria, cultura, institucions i pensament crític.” @bondia

Quan la democràcia es torna fràgil Fins a quin punt pot resistir una democràcia quan una part de la societat deixa de confiar en les seves institucions? @bondia

🩷

Tots hem anat fingint que quedava enrere el masclisme, hem anat creient en un alliberament, en una igualtat, hem anat maquillant la realitat, però les conductes soterrades són molt alarmants i immobilistes. En parlem de forma apressada quan hi ha enrenous, però ja toca parlar-ne en calma i molt a fons. Parlem del neomasclisme juvenil. Preocupant.

El cas Maricarmen: una reflexió més enllà de les ideologies El cas de Maricarmen m’ha colpit profundament. No estic d’acord amb com s’ha gestionat una situació que ha acabat amb la mort d’una dona de vuitanta-set anys després del seu desnonament. Però crec que, més enllà del cas concret, hem de ser capaços de fer una reflexió serena. Tenir més d’una propietat no converteix automàticament una persona en especuladora. Moltes persones que tenen pisos llogats els han aconseguit després d’anys de feina, esforç i sacrifici, o els han heretat de la seva família. No podem posar al mateix sac un petit propietari i els grans fons o plataformes que acumulen centenars d’habitatges. Sí, cal controlar els grans tenidors i combatre l’especulació. Però també cal protegir els petits propietaris que posen els seus pisos al mercat, sovint fins i tot per sota del preu de mercat. I hi ha una cosa que em preocupa especialment: no m’agrada que es polititzi una mort. Podem debatre sobre habitatge, lleis i responsabilitats, però la vida d’una persona està per sobre de qualsevol ideologia. El cas Maricarmen hauria de servir-nos per reflexionar, no per dividir-nos encara més. Hem de protegir les persones vulnerables, garantir l’accés a l’habitatge i, alhora, respectar la propietat i donar seguretat als petits propietaris. Perquè, al final, el que realment em preocupa és quina societat estem deixant als nostres fills: una societat dividida entre bons i dolents o una societat capaç d’entendre els matisos, escoltar-se i actuar amb humanitat. L’habitatge és un dret. La propietat també és un dret. I la dignitat humana hauria d’estar sempre per damunt de qualsevol batalla ideològica. En memòria del meu pare, que sempre va creure en una societat socialment responsable🩷

Per elles. Per nosaltres. Per totes les que vindran. Que la investigació no s’aturi. Que la lluita continuï. Que avancem en la investigació fins que el càncer de mama no s’emporti cap mare, cap filla, cap germana, cap dona. #fuckcancer #stopalcancer