Matorejo

Un dels errors més habituals en l'anàlisi social i política és confondre allò que és visible amb allò que és representatiu. Les persones tendim a donar més importància al que veiem que al que ens indiquen les dades. Una fotografia, un vídeo viral tenen un impacte emocional immediat, mentre que una taula estadística requereix temps i interpretació. Això provoca que s'extreguin conclusions generals a partir de casos particulars. Cada any tenim exemples. Si veiem una platja plena de turistes a l'agost, podríem concloure que el turisme està disparat. Però per saber si això és cert cal analitzar les pernoctacions, la despesa turística o l'ocupació hotelera del conjunt del territori. Passa el mateix en política. Una manifestació multitudinària és una realitat objectiva, però per saber si aquella posició és majoritària calen resultats electorals. La història està plena de mobilitzacions massives que no es van traduir en majories electorals, i també de majories electorals que no tenien una presència visible als carrers. Pel que fa a les percepcions, si una persona consumeix durant dies vídeos sobre inseguretat, pot acabar pensant que la delinqüència s'ha descontrolat. Si consumeix continguts sobre habitatge, creurà que és l'únic problema del país i que ningú es pot emancipar. Si consumeix vídeos d'una determinada ideologia, tindrà la sensació que tothom pensa igual. Els algoritmes creen bombolles de percepció que amplifiquen determinades realitats sense que aquestes siguin necessàriament majoritàries. També passa amb la immigració. Una persona pot veure diversos vídeos d'incidents i arribar a la conclusió que aquest és el comportament habitual de tot un col·lectiu. Una altra pot veure únicament exemples d'integració i pensar exactament el contrari. En tots dos casos, les conclusions es basen en una mostra esbiaixada. Per això és bo mirar les dades agregades i no els casos individuals. En una època dominada pels vídeos virals, els titulars impactants i les xarxes socials, cada vegada és més important recordar que la realitat és gairebé sempre més complexa del que mostra una pantalla. Entendre-la exigeix mirar més enllà de les impressions i contrastar-les amb dades per distingir entre allò que és excepcional, allò que és freqüent i allò que és majoritari. Que una cosa existeixi no ens diu quina dimensió té.