
Ortolano de color azul. Adoptado por Familia Mónguer Freak Radio Show. Anteriormente líder y teclista de la Max Rebo Band. Artista residente en #Cinefórum
Tatooine
Joined December 2015
- Tweets13.4K
- Following505
- Followers409
- Likes6.7K
Max Rebo® retweeted
"LEJOS DE AQUÍ", de Eduardo Fuembuena, ¡más cerca que nunca!
Descubre la verdadera historia de Eloy de la Iglesia y José Luis Manzano.
¡Reserva tu ejemplar aquí! appleheadteam.com/producto/l…
Max Rebo® retweeted
Tú también puedes ser una "nasty woman" 💥 La @filmotecacat dedica un ciclo Afins a las “nasty women”, las mujeres que desde el cine de los orígenes han subvertido el orden social y patriarcal sin miedo a que las tildaran de repulsivas.
filmtopia.net/es/agenda-afin…
Max Rebo® retweeted
¡Nuevo programa! Robocop volando, babosas, monstruos clásicos y pandillas alucinantes. Analizamos la filmografía de Fred Dekker, cine de culto 100% y con un invitado de lujo: @TheXFilter Octavio López Sanjuan.
Youtube: youtube.com/watch?v=5cYr7xTu…
Ivoox: go.ivoox.com/rf/183858937
Suspense (1946): sorprende su nivel de producción escenográfica para ser una película de la Monogram. Las escenas de patinaje rompen el ritmo y alargan demasiado una historia que deviene más interesante cuanto más fantasmal, con un buen trabajo en la iluminación con claroscuros
1
21
Chinos y minifaldas (1967): un #eurospy coproducido a tres bandas (ESP/ALE/ITA) extremadamente desvergonzado. Derrocha acción a cascoporro, colecciona -ismos muy de la época y desprende un delicioso aroma pulp a fumanchús y bolsilibros (Keith Luger en el guión). Loca, loca...
23
Era de justicia dedicarle un homenaje a Antonio Vera Ramírez #LouCarrigan y a su Brigitte "Baby" Montfort, una heroína pulp totalmente avanzada a su tiempo
Programa 492: Heroínas como Brigitte Baby Montfort y Arañas familiamonguer.com/2026/11/0…
1
35
Max Rebo® retweeted
La construcción de una narrativa a través del uso de la luz y la audacia en modelar un género (el terror) para dotarlo de una estructura poética sostiene la atmósfera sofocante de "I Walked with a Zombie" (1943) de Tourneur. Aquí sí vale aquella regla no escrita: menos es más.
El carnicero de Montmartre (1978) #CurtisGarland 🎨 Desilo #ServicioSecreto 1468 #Bruguera Spanish #Pulp #Bolsilibros
31
Max Rebo® retweeted
Costa de creure, però les famoses baralles de Bud Spencer i Terence Hill tenen una influència ben inesperada: el musical "SEVEN BRIDES FOR SEVEN BROTHERS" (1954), de Stanley Donen.
Terence Hill va explicar què havia après d'aquella pel·lícula i com aquella experiència havia acabat influint en els seus westerns.
Hill havia quedat impressionat per una baralla del musical en què els ballarins encadenaven empentes, cops i caigudes amb una precisió extraordinària. L'escena el va fascinar fins al punt de cronometrar-la.
Hi havia descobert una manera diferent de concebre les baralles cinematogràfiques: podien allargar-se molt més del que era habitual sense esgotar l'interès de l'espectador, sempre que el ritme i la coordinació dels moviments fossin els adequats.
Amb Spencer, van traslladar aquella concepció al western, on els tirotejos cedien protagonisme a les bufetades, les pauses còmiques i les caigudes aparatoses.
Dels assajos també va néixer el 'pugno del piccione' (‘cop de puny del colom’), aquell cop vertical al cap que acabaria convertint-se en un dels gestos més reconeixibles de Bud Spencer.
Ell va idear el moviment del puny i Hill el va completar amb un petit salt abans de desplomar-se.
Spencer, a més, tenia una convicció molt clara sobre la violència que mostraven les seves pel·lícules: no havia d'espantar els nens.
D'aquí l'absència gairebé absoluta de sang i morts, els adversaris que s'aixecaven després de rebre una pallissa i fugien, i una violència reservada habitualment als personatges que abusaven dels altres.
El resultat semblava espontani, gairebé improvisat, però aquelles baralles exigien hores d'assajos i una coordinació minuciosa.
Una manera de treballar molt més propera a la coreografia del musical que no pas a les convencions del western tradicional:
Robowar (1988): el "Predator" all'italiana de Bruno Mattei es, en realidad, un combo entre Depredador y Robocop, un modelo de soldado cibernético "ideal" para moverse por la jungla. Tiros a mansalva pero pobreza general comparada con otros (fenomenales) exploits italianos.
1
26


















