Molt d'acord amb aquest plantejament. Els evangelistes de la IA utilitzen l'antropomorfisme perquè necessiten que el públic estableixi un vincle emocional amb la tecnologia. D'aquí que parlin d'al·lucinacions o desitjos de les màquines, ja que això fa que la IA sembli un ésser amb consciència i intencions, i això genera interès, inversió i fins i tot devoció. Sense aquesta humanització, la IA no seria més que software amb càlculs estadístics. Evidentment, després vénen els advertiments existencials. En presentar la IA com una amenaça d'extinció o com una força que podria escapar del control humà, es col·loquen al centre del debat i es posicionen com els únics guardians capaços d'entendre-la i guiar-la. Això els atorga autoritat moral i justifica que se'ls deixi gestionar-la sense gaires interferències. Finalment, els models es presenten intencionadament com a opacs fins i tot per als seus creadors i, és clar, omplen el buit amb un llenguatge tècnic propi que s'acompanya de metàfores grandiloqüents. Cal recordar, però, que la IA és programari. Si la tractéssim com a tal (codi, dades, servidors, errors, manteniment, etc.) tot canviaria ja que, entre altres, no caldria parlar de consciència ni d'apocalipsi, sinó de costos, biaixos, dependència i responsabilitat. Ja s'observa clarament que la combinació d'aquests tres elements els proporciona una legitimitat que ja no és científica, és religiosa! Els evangelistes de la IA són profetes que adverteixen d'un apocalipsi, que interpreten misteris inescrutables i que exigeixen fe en lloc de proves.