Jordi Sancho Parra

Joan Esteller Sancho ha mort. Amb ell, se'n va (molt em temo) el darrer vestigi d'un enllaç amb l'esquerra trotskista de debò. Aquella conciliadora, valenta, prudent, animosa. La seua música i els seus escrits són el llegat que encara podem fruïr. Aprofitem-lo com ell voldria.

Plovent sobre banyat, la inacció i inoperància fan que els canareus no haguem vist millores en l'entramat urbanístic ni hídric del poble. Dissortadament estem, com deien els vells, "de cul al marge". Avui en parlo des de La tribuna del @diaridtarragona: diaridetarragona.com/opinion….

El consistori té "la voluntat [sic] de renaturalitzar l’espai [al barranc del Mas del Llop], eliminar els elements urbanístics que es troben al bell mig del pas de l’aigua i recuperar la sortida natural a la mar". Déu mos escolte, que al setembre patirem. elpuntavui.cat/societat/arti…

A Alcanar, es fan obres fútils per no fer-ne d'atrevides i servibles. Una bassa laminària subvencionada per no molestar amb allò necessari: parar obres que obstaculitzen el pas de l'aigua, i expropiar i netejar lleres de barrancs per recuperar el seu àmpit. No plorem debades, no.

Demà farem esta meravella a Ulldecona, gràcies a la Regidoria de Cultura de l'@AjuntUlldecona, @CatiBrusca. Parlarem d'Il·lustració i cultura al territori en època Moderna com no n'heu sentit a parlar mai. Amb tot el goig del món, vos hi espero. 📍Antic molí Cèsar Martinell, 19h.

Al gener de 1620, el rajoler lapurdà Joan Casanova va enviar al seu treballador, Pedro de Arreche, a buscar uns certificats a Anglet, al País Basc francés. De tornada, este "fou robat (...) y pergué les dites lletres". A l'ACTo es conserva íntegre el meravellós relat del succés.

Una xerrada xulíssima, col·laborativa i immersiva dins d'una de les festes més assenyalades del calendari canareu. Tradicional, popular, solemne, lúdic, pagés. Sant Antoni són moltes coses, i a la nostra vila pren un carís especial. 👇No vos hi esteu de vore-la, paga la pena.

Estos dies, @lorafal anem de bòlid preparant uns actes molt especials: 👉13 gener, 17h: Ruta teatralitzada i encesa de torxes pels Drets humans a la Mediterrània. 👉17 gener, 19h: "Tres músiques per a Sant Antoni. Los orígens d'una festa d'hivern tricentenària". No vos ho perdeu!

L'agost de 1613, Jaume Fort i Joan de Rius explicaven així la seua amistat, havent-se conegut "cavant la vinya del dotor en medecina Nicholau enveja (...) y desde llavors ençà sempre havien tengut amistat y cada dumenje o festa se veyen en la Ciutat, en la plaça o en altra part".

A l'abril de 1637, es presentaven davant de l'honorable Jacint Miravall el majoral Joan Llarch (n. 1587) i el pastor Josep Pallàs (n. 1615). Eren oriünds d'Aquitània i treballaven a la vaqueria de misser Jaume Alberní. Són possibles avantpassats d'en @mllarch i la @MarinaPallas?

A llarg dels segles XVI i XVII també hi hagueren bascos a ço nostre. El febrer de 1612 declarava el carboner Joan d'Ayturat que, juntament a Joan de Chagaray i Ramon Udarte, havia vingut d'Ezpeleta a establir-se Alcalà. Feren el camí "parlant tots una mateixa llengua", l'èuscar.

Tal i com referix l'amic @agusti_campos, al primer terç del XVII els occitans ja jugaven a pilota a Tortosa. La nota sobre ca el sastre Joan Saura ho explicita. Ara, caldrà vore l'impacte dels forasters en la introducció i expansió d'este joc -i d'altres que puguen haver-ne.

Ahir, l'amic Alfredo Chamorro va descobrir-me este magnífic plànol del límit del regne de València amb el Principat, solcat pel Sénia (AGS). Encara no me'n faig raó de com al març de 1589 el cartògraf milanés Jorge Setara va traçar amb encert i precisió esta raconada de diòcesi.

Avui escrivim novament al Diari de Tarragona amb "Joan&José, cançons per la llibertat". Parlem del duo musical format per un canareu i un gallec que triomfà a Alemanya. Repassar la seua vida és fer-ho alhora d'una societat i un país tardofranquistes. 👉diaridetarragona.com/ebre/jo…

Ahir va estar a Tortosa acompanyant a l'activiste, etnògraf i músic Vicent Torrent en l'homenatge que @Espai_de_so li va fer. Emocions a flor de pell al cantar tots junts a la casa de l'amiga @juliaalbesa lo "Tio Canya", esdevingut ja himne. Gràcies per tant, sinyó mestre!

El 1608, l'occità Jaume Betalla, obrer de vila d'Ares, havia mantingut relacions amb la Isabel, ama del rector Agustí Nicolau. Pel maig, era evident que havia quedat en estat: "ses enbaraçat ab ma criada demodo quele fet possar pres". Previ casament, a l'agost menjaren confits.