Pare d'un adolescent, d'un nen amb discapacitat amb 80% i d'una nena. Assessor sense ànim de lucre. Professor de FP de dependència. Ara a @ensenyamentusoc
Joined January 2008
- Tweets18.1K
- Following3.9K
- Followers4.5K
- Likes19.4K
Pinned Tweet
Avui tothom parla de les notes de tall de la universitat. Però gairebé ningú parla de les notes de tall de la Formació Professional.
Milers de joves s'han quedat sense plaça, no per falta de capacitat o de ganes, sinó perquè l'oferta pública és insuficient. Això els aboca a buscar una plaça privada o, en molts casos, al risc d'abandonament escolar.
Els més perjudicats són els alumnes amb necessitats educatives especials. En moltes comarques no hi ha ni un sol PFI adaptat, deixant aquests joves sense una alternativa real per continuar formant-se.
Si volem una educació inclusiva de veritat, cal garantir places públiques per a tothom, també a la FP.
Font:ara.cat/1_59dfbd
Condemno els aldarulls, però vull mirar què hi ha al darrere
Condemno els aldarulls d’ahir, però això no m’impedeix veure que al darrere hi ha una realitat que existeix. L’article explica que molts dels detinguts són menors i que els Mossos investiguen quin és el problema de fons. ara.cat
Estudiar després de l’educació obligatòria és cada vegada més difícil per a moltes famílies. Entre matrícula, material, transport i altres despeses, el cost pot anar dels 1.000 als 10.000 euros. No exagero: quan les oportunitats depenen dels diners que tens a casa, la desigualtat creix.
A això s’hi afegeixen unes xarxes socials i uns referents que sovint projecten l’èxit fàcil, el consum i la notorietat, però no sempre ofereixen un horitzó realista ni alternatives.
Entendre aquestes causes no vol dir justificar la violència. Però crec que, si volem evitar que es repeteixi, hem de garantir més equitat i oportunitats reals per als joves. Si no abordem el malestar i la desigualtat, em temo que veurem més violència. I això no ho vol ningú.
Condemno els aldarulls, però vull mirar què hi ha al darrere
Condemno els aldarulls d’ahir, però això no m’impedeix veure que al darrere hi ha una realitat que existeix. L’article explica que molts dels detinguts són menors i que els Mossos investiguen quin és el problema de fons. ara.cat
Estudiar després de l’educació obligatòria és cada vegada més difícil per a moltes famílies. Entre matrícula, material, transport i altres despeses, el cost pot anar dels 1.000 als 10.000 euros. No exagero: quan les oportunitats depenen dels diners que tens a casa, la desigualtat creix.
A això s’hi afegeixen unes xarxes socials i uns referents que sovint projecten l’èxit fàcil, el consum i la notorietat, però no sempre ofereixen un horitzó realista ni alternatives.
Entendre aquestes causes no vol dir justificar la violència. Però crec que, si volem evitar que es repeteixi, hem de garantir més equitat i oportunitats reals per als joves. Si no abordem el malestar i la desigualtat, em temo que veurem més violència. I això no ho vol ningú.
Cert, ara passaran les culpes als instituts.
Quant temps trigaran a demanar-nos als docents d’ESO 🏫 que gestionem l'impacte dels aldarulls de dissabte a Barcelona? On, per cert, més de la meitat dels 128 detinguts són menors d'edat. Segur que ara ens tocarà fer de policies digitals 📱, analistes de TikTok i mediadors de violència gratuïta a les aules 💥.
Als docents se'ns demana que siguem nutricionistes per a la correcta alimentació 🍎, psicòlegs per detectar maltractaments 🩺 i experts en seguretat contra la radicalització 🛡️.
També hem de ser gestors administratius 📂, educadors emocionals 🧠 i tècnics informàtics 💻.
Ah, i si queda temps, fer classe de la nostra matèria 📚. Fins quan assumirem tantes motxilles sense recursos ni formació? La salut mental dels professionals també importa. 🛑 #Docència #Educació #RespecteAlsDocents
David D'Amer retweeted
La feminització de la tasca de cures.
Dades cuidadores no professionals:
- 87% dones
- 13% homes
Una altra dada preocupant és el rang d'edat de les cuidadores no professionals.
El 40% som dones menors de 50 anys, amb tot el que comporta a nivell laboral, social i familiar.
ALT Dades de cuidadores no professionals.
David D'Amer retweeted
L'Assemblea Educativa decideix, contra la voluntat majoritària del professorat expressada en consulta unitària, convocar una vaga que faran 4 gats. A qui representen?
⚠️ #ÚltimaHora L'Assemblea Educativa aprova un nou cicle de vagues, amb una primera aturada el 26 de novembre 3cat.cat/3catinfo/lassemblea…
🎄🐶🐱 Calendaris d'advent per a gossos i gats, però no per als infants!
Avui m'he trobat aquesta situació en un supermercat.
No tinc res en contra dels animals, però em fa reflexionar sobre les prioritats de la nostra societat.
Potser és només una qüestió comercial, però no deixa de ser curiós...
L’IRPF també ha d’alleugerir la càrrega de les rendes mitjanes
Sembla que l’IRPF s’ha posat de moda en el debat polític. I, com que també es parla de la decadència de la formació universitària, aquí va l’opinió d’un estudiant d’Economia.
No n’hi ha prou amb parlar de si les rendes més baixes han de pagar IRPF. També hem de mirar què passa amb les rendes mitjanes. Si els trams no s’actualitzen, molta gent acaba pagant més sense que això es tradueixi en més poder adquisitiu.
Quan les famílies tenen més diners disponibles, poden consumir més, l’economia es mou i també es pot viure millor. No podem ignorar aquesta part del debat: sembla que continuem pagant impostos com si encara fóssim al 2009.
🔎 Oposicions: la convocatòria està en perill?
Cada vegada hi ha més rumors que les oposicions podrien decaure. La mala gestió del Departament, amb moltes persones encara pendents de cobrar, i la priorització del concurs de catedràtics —que sembla pensat per satisfer els signants dels acords— alimenten aquesta possibilitat.
Fixeu-vos també en una altra cosa: fins ara, cap sindicat majoritari no ha defensat les oposicions com una prioritat. I això fa pensar: si no són una prioritat per a cap d’ells, per què s’haurien de convocar?
Com sempre, parlem de rumors. Ja sabeu que, quan trec la bola de cristall, acostumo a encertar-la… però m’agradaria trencar-la i haver-me equivocat.
D’aquí a un parell de setmanes sabrem què passa.
David de las Heras Muñoz, conegut com a David d’Amer
M’agrada la política i crec que és necessària. El que costa és veure com el debat queda atrapat en el bipartidisme de sempre, dreta contra esquerra. Quan tot es converteix en una batalla entre blocs, trobar una mica de sensatesa i arribar a acords sembla gairebé impossible. Al final, els problemes reals de la gent queden en segon pla.
🚨 Dependència: esperar no pot ser l’única resposta
Segons les dades de l’Observatori Estatal de la Dependència, 21.374 persones van morir a Espanya durant els primers nou mesos de 2026 mentre esperaven una valoració o una prestació. Són més de 78 persones cada dia. A Catalunya, la xifra va ser de 6.976 persones.
No podem normalitzar que algú mori mentre espera que li reconeguin el grau o que es faci efectiva una ajuda que ja té concedida. Darrere de cada número hi ha una persona i una família que necessiten suport, i que no poden esperar indefinidament.
Cal reduir els temps de tramitació, reforçar els equips que valoren les sol·licituds i garantir que les prestacions arribin quan encara poden ajudar. Reconèixer un dret sobre el paper no és suficient: cal fer-lo efectiu.
David de las Heras Muñoz, conegut com a David d’Amer
Cada dia moren 78 persones a Espanya en llista d'espera per a la dependència #Dependència #LlistadEspera #Defuncions @dsocialscat @cocarmi @_dincat @MSocialGob @acragentgran
diarideladiscapacitat.cat/ca…
David D'Amer retweeted
🔴 «Consulta unitària»... de qui? I la pujada del 4,5%, quant ens quedarà realment a la butxaca?
✊ Des d'USOC reclamem transparència sindical i salaris que recuperin poder adquisitiu.
💶 Menys titulars i més millores reals!
🔗 Llegeix notícia al blog: ensenyamentpublicausoc.blogs…
📌 Docents: obtenir la primera destinació definitiva no et fa perdre els punts del concurs de trasllats
Obtenir una destinació definitiva per primera vegada no esborra ni resta els punts que ja tens al concurs de trasllats.
El que canvia és com es compta l’antiguitat al centre. El temps treballat en una destinació definitiva es valora en un apartat del barem, i el temps treballat amb destinació provisional, en un altre. Per això, qui participa des de la primera destinació definitiva pot tenir puntuació en tots dos apartats, segons els períodes que li corresponguin. Això no vol dir que es comptin dues vegades els mateixos anys.
La resta de mèrits, com l’antiguitat al cos, la formació o els càrrecs exercits, tampoc no desapareixen pel fet d’obtenir una definitiva. El Departament encara ha de publicar la convocatòria catalana d’aquest curs, que concretarà les instruccions aplicables.
David de las Heras Muñoz, conegut com a David d’Amer
David D'Amer retweeted
@educaciocat @castorgonell Una licitació pública no pot convertir-se en una excusa perquè les treballadores quedin desprotegides.
Les vetlladores de TTEE continuem esperant que es repari la setmana de l’1 al 7 de gener @davidheras @ratolinaemma @rac1
Sí. 2.650 euros al mes i una família que continua sent vulnerable: alguna cosa estem fent malament com a país. Treballar i tenir ingressos no hauria d’impedir-te arribar a final de mes amb dignitat.
A veure, gent: hi ha persones a Twitter que es queixen que a la universitat es facin adaptacions. Jo les he demanat.
Ara estic cursant la meva cinquena carrera, Economia. No vull que em regalin cap títol. Només necessito una mica més de temps, poder entregar algunes activitats més tard i adaptacions si he de fer exàmens orals.
A més, un cop al mes m’han de posar injeccions als ulls i durant uns dies no puc treballar amb normalitat.
Demanar ajuda per les necessitats educatives derivades d’una discapacitat no és demanar que t’aprovin. És demanar les condicions necessàries per poder demostrar el que saps.
David D'Amer retweeted
Acabo de publicar aquest tuit i just m'apareix el teu. 😅
Completament d'acord: el complement és un conquesta col·lectiva d'un sector k per primera vegada en molts anys ha treballat des de la base i ha cregut k podia aconseguir el k mereix.
Voler-se'n apropiar és mesquí.
