Alhora ha obtingut el triple de les signatures necessàries per poder presentar-se a les eleccions. 15.386 signatures. Però no crec que això s’hagi de llegir només com l’èxit d’una proposta electoral, sinó sobretot com una mostra d’esperança: 15.386 persones volen que Catalunya tingui l’oportunitat de votar sense pinces al nas, sense anar al Front d’Aragó ni donant confiança a la classe política que ens ha dut fins a l’actual desastre nacional. 15.386 persones que ara tindran el dilema de votar esperança o refugiar-se en la dignitat pírrica de l’abstenció, o en el mal menor del vot als de sempre per no “llençar el vot”. I crec que és més necessari que mai demostrar-nos que podem canviar les coses, les tendències, o allò que ens diuen que farem —des dels mitjans i des de les xarxes—, perquè 15.386 catalans no ens han donat només l’oportunitat de presentar-nos; ens han donat a tots l’oportunitat de comprovar si encara som capaços de canviar allò que ens diuen que és inevitable. Ja ho sabem, que no hi ha res fàcil, i que Alhora no tindrà exposició als debats, que no serem convidats a participar en moltes de les discussions obertes. Tanmateix, hem d’anar amb tot una altra vegada fins a aconseguir-ho. Aquesta és una característica que ningú no ens podrà negar com a poble: la persistència, la tossuderia, l’obstinació que es transforma en resiliència, el més gran llegat que ens han transmès els nostres ancestres. I són bones noves, a més, perquè arriben el dia de Sant Crispí, que és un dia especialment adient per donar les gràcies a aquestes 15.386 persones, no només per haver signat perquè el partit on milito es pugui presentar, sinó perquè ens han donat una altra vegada l’oportunitat d’aixecar-nos, tornar al combat i dir que no som morts, que som aquí, que no ens han pacificat i que, mentre en tinguem l’oportunitat, tornarem a presentar batalla. We few, we happy few, we band of brothers. Això de les eleccions del novembre no va que 15.386 catalans hagin donat suport a un partit per donar-li l’oportunitat de presentar-se a Madrid a fer el de sempre, va que hi ha 15.386 catalans que ens han donat a tots l’oportunitat de poder enviar a Madrid un missatge clar: ni estem pacificats, ni col·laborarem en la destrucció de Catalunya, sinó que volem fer-los fora de Catalunya.