Per fi un podcast sobre el Great onion Corner
Un colega que mai havia vist un partit del Barça en una tele espanyola porta 20 rajant dels comentaristes de DAZN
Això d’ahir era el CNI perquè els cartells estaven fets amb IA i la OJS ho era perquè tenien cartells ben dissenyats a veure si el CNI serà com Hisenda que som tots
Que si tio que està el mossad cremant-vos les torrades del esmorzar i pujant el preu de les birres a 3 euros
passejant per budapest buscant l'embaixada francesa armat amb una foto de ferran torres impresa en un din a4
No tots podem fer IA-slop algú sha de comprar el llibre de 1700grams de tigre de paper sobre la història de la EI per utilitzar-lo per aixecar el portàtil on fer 2 cerques a Wikipedia
📊 El 1986 es constituïa l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista, un dels antecedents de la CUP. Quaranta anys després, aquell espai de coordinació local ha donat pas a un projecte amb presència parlamentària, envoltat d’organitzacions polítiques, juvenils, sindicals i estudiantils amb trajectòries pròpies.
Les candidatures municipals del 1987 obrien una etapa de construcció des dels pobles i les ciutats. La consolidació de l’estructura nacional, amb els nous estatuts aprovats a Manlleu el 2008, i l’entrada al Parlament el 2012 ampliaven l’abast de la CUP. El municipalisme continuava sent una de les seves bases, mentre la participació institucional adquiria més pes en els debats del moviment.
En paral·lel, l’esquerra independentista reorganitzava les seves expressions polítiques. Endavant naixia el 2000 de la transformació de la Plataforma per la Unitat d’Acció. Poble Lliure es constituïa el 2014 amb militants de l’MDT i altres sectors independentistes. Totes dues mantenien organització pròpia i participaven en l’espai de la CUP, al costat de militància no vinculada a cap d’aquestes formacions.
L’àmbit juvenil també vivia confluències i ruptures. Maulets, la CAJEI i altres col·lectius s’unien el 2012 per crear Arran. Posteriorment, alguns nuclis que n’havien sortit participaven en les Assemblees de Joves per la Unitat Popular, antecedent de La Forja, creada el 2018. El setembre del 2023, La Forja acordava integrar-se com a joventuts de Poble Lliure. Arran conservava l’autonomia i la coordinació no jeràrquica amb les altres organitzacions de l’esquerra independentista.
Les aliances electorals mostraven les diferents estratègies d’aquest espai. El 2019, Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates impulsaven el Front Republicà, amb el suport de La Forja, mentre la CUP no es presentava a les generals d’abril. El 2021, l’acord amb Guanyem situava Dolors Sabater al capdavant de la candidatura al Parlament. Més recentment, la CUP i Comunistes anunciaven una candidatura amb activistes de Barcelona per a les municipals del 2027.
El resultat és un espai polític amb diversos centres d’organització i una expressió institucional principal en la CUP. Endavant i Poble Lliure hi aporten cultures estratègiques diferents; Arran i La Forja tenen vincles orgànics diferents; el SEPC, la COS i Alerta Solidària desenvolupen funcions pròpies. Una genealogia compartida que ha permès construir aliances, però que també explica els debats recurrents sobre el paper de les institucions, la mobilització i la relació amb la resta de l’independentisme.

















