tete retweeted
l’Estat espanyol ens ha venut durant segles el mite que els catalans som un poble "pacífic, mercader i desarmat", per esborrar de la nostra memòria que les CONSTITUCIONS DE CATALUNYA blindaven una de les nacions lliures més armades, organitzades i impossibles d'envair d'Europa! ⚔️🛡️
Fins 1714, la llibertat de Catalunya no es defensava amb lliris, sinó amb un sistema constitucional militar on el poble —i NO el Rei!— tenia el control de les armes, de les fronteres i del dret a la guerra!
5 pilars militars de la Compilació de 1704-1706 que Felip V va haver d'abolir a punta de baioneta el 1716:
🔥 1. EL "PRINCEPS NAMQUE" (Mobilització nacional EXCLUSIVAMENT defensiva):
Nascut a l'Usatge 68 i blindat a les Corts de 1368 i 1370 (Llibre X de les Constitucions), el Princeps Namque permetia mobilitzar tots els homes hàbils de Catalunya de 16 a 60 anys en cas d'invasió estrangera.
Però atenció a la clau constitucional que amaguen:
👉 ESTAVA PROHIBIT USAR-LO FORA DE CATALUNYA! Cap català no podia ser obligat mai a anar a lluitar ni morir a les guerres imperials del Rei a Castella, Flandes o Itàlia més enllà de les nostres fronteres naturals (Salses, Cinca i Ebre)!
👉 Estava prohibit activar-lo sense perill real d'invasió al Principat, i cada ciutadà combatia cobrant sou i amb les despeses pagades! Quan Olivares va voler imposar la Unión de Armas per enviar catalans com a carn de canó a les guerres de Madrid, Catalunya li va dir NO amb la Constitució a la mà!
🔫 2. UN POBLE ARMAT PER CONSTITUCIÓ (Sometent i Sagramental):
Mentre a la Castella absolutista desarmaven el poble perquè no es revoltés contra els impostos, a Catalunya tot cap de casa tenia el dret i el deure constitucional de tenir armes de foc i espasa a la llar per defensar la terra i les lleis! Amb el repic de campanes del Sometent o del Sagramental, comarques senceres s'alçaven en hores com un sol exèrcit ciutadà.
🏰 3. LES CLAUS DE LES MURALLES I LA CORONELA EREN DEL POBLE, NO DEL REI!
A Barcelona i a les ciutats catalanes, el Rei tenia prohibit controlar la defensa urbana: les muralles, els baluards i la potentíssima artilleria pròpia eren propietat del Consell de Cent i de la Generalitat! La defensa anava a càrrec de la CORONELA: 48 companyies formades pels gremis d'artesans, mercaders, notaris i treballadors, on el Conseller en Cap n'era el Coronel suprem!
🚫 4. PROHIBIT ENTRAR EXÈRCITS REIALS SENSE PERMÍS NI ALLOTJAR SOLDATS PER LA FORÇA:
Les Constitucions (fins a les Corts de 1702 i 1706) prohibien que el Rei fiqués tropes estrangeres a Catalunya sense autorització o que els soldats reials s'allotgessin per la força a les cases dels catalans i robessin el menjar. Si un soldat del Rei cometia abús o contrafacció, els mateixos pagesos i jurats municipals tenien dret legal de detenir-lo o repel·lir-lo amb les armes!
⚓ 5. DRASSANES, GALERES I EXÈRCIT DE CATALUNYA (1640 i 1713):
La Generalitat tenia les seves pròpies Drassanes, construïa les seves pròpies galeres per defensar la costa i, quan els reis perjurs ens van envair (1640 i 1705-1714), les Corts i els Braços Generals van aixecar l'Exèrcit Regular de Catalunya amb regiments propis (Santa Eulàlia, Diputació, Immaculada Concepció...) que van fer tremolar dues superpotències mundials!
🔗 DEL DESARMAMENT DE 1714 A L'ESTAT ACTUAL:
Per això el primer que va fer Felip V el 1714 va ser dissoldre la Coronela i el Sometent, requisar totes les armes, enderrocar la Ribera per alçar la Ciutadella apuntant els canons contra Barcelona i obligar a lligar amb una cadena el ganivet de tallar el pa a les taules catalanes!
Sabien que un poble lliure que controla la seva pròpia defensa i les seves fronteres és invencible.
Amb la QUARTA COMPILACIÓ i la restitució de la República de l'1-O recuperem la plena sobirania nacional sobre la nostra seguretat, el nostre territori i les nostres fronteres: mai més súbdits indefensos d'un exèrcit d'ocupació! Visca les Constitucions de Catalunya!
tete retweeted
L'1-O de 2017 el poble de Catalunya va guanyar a les urnes però els partits ho van malbaratar plantejant el procés com una "secessió" naixent del no-res i amb "lleis de transitorietat" subordinades al règim espanyol del 78.
Què farem radicalment diferent ara per fer efectiu el mandat de l'1-O? Deixar de demanar permís com una regió secessionista i exercir la RESTITUCIÓ i CONTINUÏTAT D'ESTAT: connectar la República votada l'1-O amb l'Estat de dret més antic d'Europa anant DE LA LLEI CATALANA A LA LLEI CATALANA!
🏛️ LES 3 COMPILACIONS HISTÒRIQUES
El dret constitucional català era un corpus viu de lleis paccionades en Corts. Periòdicament, Catalunya actualitzava les seves lleis. Així vam fer 3 grans Compilacions oficials:
- Primera Compilació (1413 / impresa el 1495): Tradueix les lleis del llatí al català perquè cap jutge ni oficial reial pugui enganyar el poble.
- Segona Compilació (1588-1589): Actualitza dos segles de lleis i blinda el país davant l'autoritarisme dels Àustries.
- Tercera Compilació (1704 i Corts de 1706): El cim del constitucionalisme europeu. Consolida el Tribunal de Contrafaccions, l'Habeas Corpus, el secret de correspondència i la sobirania plena.
⚔️ LA IL·LEGALITAT DE NOVA PLANTA
Felip V no podia derogar la Tercera Compilació perquè, segons les pròpies Constitucions que ell mateix va jurar el 1702, una llei catalana només pot ser modificada o derogada en Corts (veure imatge)! El Decret de Nova Planta (1716) és un acte de força militar il·legal (ex iniuria ius non oritur). Qui viu en la il·legalitat des del 1716 és l'ocupant!
Com ho farem ara?
🚀 LA QUARTA COMPILACIÓ EN 8 PASSOS:
👉 1. Pedagogia Nacional: Difusió massiva de les Constitucions (1283-1706) en català, anglès i castellà. El poble ha de saber que la legalitat històrica és nostra i que l'ocupant viu en la il·legalitat de la Nova Planta.
👉 2. Comissió Jurídica Independent: Juristes i societat civil —sense partits autonòmistes1— redacten la Quarta Compilació (Constitució de la República Catalana), adaptant les nostres lleis de 1704-1706 al segle XXI.
👉 3. Els 5 pilars de la Quarta Compilació:
* Sobirania plena: Trencat el pacte per la força el 1714, la corona queda extingida per perjuri i el 100% de la sobirania passa al Poble, ratificat en la Referendum l'1-O.
* El "Poc Valria" (1481): Tota llei o actuació que vulneri drets fonamentals és nul·la des del minut zero, emparant la desobediència civil legítima.
* Tribunal de Contrafaccions (1702): Jutges escollits per insaculació (sorteig entre juristes independents, no partits) que tomben abusos del poder o del fisc en 72 h.
* Drets de 1706 actualitzats.
* Síndic executiu: Poder per paralitzar a l'instant abusos administratius o de tribunals estrangers.
👉 4. Ratificació Cívica: Procés participatiu (amb vot criptogràfic i assemblees territorials) per esmenar i adherir-se a la Quarta Compilació fins a forjar una majoria social que la reconegui com l'única llei legítima de la República.
👉 5. Diplomàcia d'Estat: Entrega a Europa, EUA i Regne Unit del Llibre Blanc de la Continuïtat d'Estat. Com van fer els països bàltics el 1990, no som una regió secessionista, sinó l'Estat de dret més antic d'Europa restituint la seva sobirania.
👉 6. Seguretat Jurídica pel Dia D: Decrets a punt per evitar cap buit legal: vigència plena del Codi Civil Català i blindatge de tots els contractes i propietats sota el Tribunal de Contrafaccions.
👉 7. Acte de Restitució Sobirana: Res de lleis autonòmiques de transitorietat. Un sol acte amb tres efectes simultanis:
* Nul·litat d'origen del Decret de Nova Planta (1716).
* Restitució de les Constitucions de 1704-1706 com a font de sobirania.
* Promulgació immediata de la Quarta Compilació (Pas 4) de les Constitucions de la República catalana en compliment del mandat de l'1-O.
👉 8. Control efectiu del territori per part dels catalans.
tete retweeted
Sabeu per què a Catalunya les dones no perden mai els cognoms en casar-se i tenen separació de béns per defecte, mentre que a Espanya i a mitja Europa durant segles la dona casada passava a ser propietat legal del marit?
La resposta és a les Constitucions de Catalunya i els Usatges, que van atorgar a la dona catalana un estatus jurídic, econòmic i polític avançadíssim i únic a Europa:
1️⃣ Independència econòmica total (Separació de béns): A Castella o Anglaterra, en casar-se, tot el que tenia la dona passava al marit i no podia signar cap contracte sense el seu permís (licencia marital). A Catalunya, les nostres Constitucions garantien la separació absoluta de patrimonis: els béns parafernals de la dona eren només seus, els administrava ella lliurement i els seus cognoms es mantenien intactes.
2️⃣ Blindatge contra els deutes i delictes del marit: El dret constitucional català protegia la dona davant la ruïna de l'home. Els creditors del marit —ni tan sols el fisc reial— mai podien embargar l'aixovar, l'escreix (la donació per noces) ni el patrimoni de la dona.
3️⃣ L'Any de Plor i la "Tenuta" (Sobirania de la vídua): Si el marit moria, la Constitució catalana atorgava a la vídua el dret d'Any de Plor (ser mantinguda amb tot l'estatus durant un any a càrrec de l'herència) i la Tenuta: es convertia en "senyora, majora i poderosa" (domina et potens) i usufructuària de tot el patrimoni familiar fins que no se li retornés fins a l'últim cèntim del seu dot. Cap hereu la podia fer fora de casa!
4️⃣ Hereves universals (Pubilles) i governants de ple dret: En absència de fills barons (o per voluntat testamentària), la dona heretava la totalitat del patrimoni i la prefectura de la casa com a Pubilla, amb exactament les mateixes obligacions fiscals i drets civils que un home. A més, pels Usatges de Barcelona, les dones podien exercir jurisdicció sobirana, governar comtats i baronies, i fins i tot presidir i convocar Corts Generals (com van fer les reines Maria de Luna o Maria de Castella amb plens poders constitucionals).
5️⃣ Obligacions i responsabilitat pròpia: Precisament perquè la llei catalana reconeixia la dona com un subjecte jurídic lliure i adult, tenia plenes obligacions de gestió: podia i havia d'exercir la tutela legal dels fills, administrar negocis i gremis, testar lliurement sense permís de ningú i respondre pels seus propis contractes.
6️⃣ El contrast amb l'ocupació espanyola: Quan el franquisme i el Codi Civil espanyol van imposar la llei castellana a les catalanes al segle XX, les nostres àvies van patir un retrocés de 700 anys: de cop, necessitaven el permís del marit per obrir un compte bancari, treballar o viatjar! No va ser fins a la Compilació del Dret Civil de 1960 i la fi de la dictadura que vam poder recuperar una part d'allò que les Constitucions de Catalunya ja garantien el 1706.
I amb la Quarta Compilació (la Constitució de la República Catalana del segle XXI) farem el pas definitiu: agafarem aquesta tradició històrica de llibertat i independència civil de la dona catalana i l'elevarem a la igualtat política, institucional i de drets humans més avançada del món modern.
Fes RT perquè tothom sàpiga quin nivells de llibertat teníem i per què restituir les Constitucions de Catalunya és mirar cap al futur! 🔖
tete retweeted
LA DIFERÈNCIA
Hi ha una confusió que ens convé desfer d’una vegada. Independentisme institucional i nacionalisme català poden compartir vocabulari, banderes i fins i tot objectius declarats, però políticament parteixen de llocs molt diferents.
L’independentisme institucional pensa Catalunya des de les institucions que ja existeixen. Parlament, Generalitat, eleccions, partits, majories, pressupostos, pactes. El seu horitzó és aconseguir prou representació dins aquest marc perquè algun dia es pugui fer el salt. Per això mesura la força en diputats, percentatges de vot, governs i capacitat d’influència. Quan perd una elecció, retrocedeix. Quan guanya escons, considera que avança. La nació acaba apareixent com l’electorat que aquests partits aspiren a representar.
El nacionalisme català parteix d’un altre lloc. La nació existeix abans que els partits, abans que la Generalitat i abans que qualsevol cambra autonòmica. És un poble concret, amb llengua, cultura, continuïtat i consciència pròpia. Per tant, la pregunta principal no és quants diputats tenim, sinó si aquest poble està organitzat, si disposa d’estructures pròpies i si és capaç d’actuar políticament com un cos.
Aquí hi ha una diferència enorme. L’independentisme institucional accepta de fet el subjecte polític que li proporciona l’Estat i després intenta obtenir-ne una majoria independentista. El nacionalisme català pregunta abans qui és el subjecte que s’ha d’alliberar. Perquè una majoria dins un cens administratiu espanyol pot donar-te un govern autonòmic, però no resol per si sola qui constitueix la nació.
També miren de manera diferent la llengua. Per a l’independentisme institucional, el català és sovint una política pública que cal protegir, fomentar, normalitzar i fer atractiva. Per al nacionalisme català és molt més que això. És una de les estructures que fan recognoscible la comunitat nacional. La seva pèrdua no és simplement un problema de política lingüística. És pèrdua de continuïtat nacional.
La mateixa diferència apareix quan parlem de poder. L’independentisme autonòmic tendeix a confondre governar institucions amb tenir poder propi. Però una institució pot estar gestionada per catalans i continuar subordinada jurídicament, fiscalment i coercitivament a Espanya. El 2017 va deixar aquesta distinció força nua. Es podien guanyar eleccions, aprovar resolucions i mobilitzar multituds, però quan l’Estat va decidir exercir poder, va quedar clar qui conservava les eines decisives.
Per això el nacionalisme català no pot limitar-se a trobar el partit correcte. Un partit, per molt patriota que sigui, continua sent una part. Té programa sobre impostos, avortament, immigració, educació, política exterior i cinquanta coses més. Un català pot discrepar-ne completament i continuar formant part de la mateixa nació. La nació ha de poder contenir la disputa entre dreta i esquerra, liberals i socialistes, conservadors i progressistes. Quan una sigla pretén convertir-se en l’expressió completa del país, acaba subordinant la nació a una opció ideològica concreta.
Això explica també per què un conjunt de partits tampoc no substitueix la nació. Ni quan pacten, ni quan fan una candidatura conjunta, ni quan convoquen una manifestació, ni quan arriben a un gran consens. Tot això pot ser útil, però continua sent una articulació provisional d’organitzacions polítiques. La nació és el subjecte anterior que hauria de donar sentit a totes aquestes eines, no el resultat de sumar-les.
L’independentisme institucional necessita mantenir mobilitzat un electorat. El nacionalisme català necessita construir un poble políticament operatiu. El primer pregunta com tornem a guanyar una majoria. El segon hauria de preguntar com construïm capacitat pròpia, com preservem la comunitat nacional, com fem que la llengua torni a tenir centralitat i com deixem de dependre de les estructures de l’Estat per existir políticament.
tete retweeted
Aquesta piulada l’ha vist 5 milions de persones. Si considereu que ha de continuar circulant feu RT.
tete retweeted
LA MATEIXA ESCENOGRAFIA DE SEMPRE
El que va passar amb el noi d’Elx podia haver obert una esquerda de debò. Un català agredit mentre duia una estelada, una reacció espontània de ràbia, gent que de cop torna a sentir que l’Estat continua sent l’Estat i que nosaltres continuem sent nosaltres. Hi havia material perquè aquella indignació escapés del guió habitual.
I ha durat ben poc.
Com tantes altres vegades, els mateixos actors que fa anys que administren políticament el catalanisme han corregut a posar-s’hi al damunt. L’estelada torna al centre, Laporta beneeix el gest, ANC i Òmnium hi entren, Junqueras apareix al Camp Nou, els partits s’hi afegeixen i, gairebé sense adonar-nos-en, una reacció que podia haver estat nacional torna a quedar encapsulada en el llenguatge, els símbols i els actors del Procés.
No dic que ningú hagués planificat l’agressió ni que la indignació sigui fingida. Seria absurd. Dic que quan apareix una energia catalana que no controlen, les estructures existents procuren conduir-la cap als llocs que sí que saben gestionar. Estelades. Manifestacions. Minut 17.14. Crides a omplir estadis. Unitat. Mobilització. Onze de Setembre. Tornem-hi.
I això arriba just quan fa setmanes que ens parlen de recosir, recuperar transversalitat, tornar a fer pinya i retrobar l’esperit d’aquells anys.
L’incident d’Elx els ha proporcionat allò que els faltava, una emoció real, una imatge forta i un símbol compartit amb què tornar a posar en marxa la mateixa maquinària.
El més trist és que el catalanisme processista és extraordinàriament hàbil transformant ràbia en litúrgia. Una agressió de l’Estat pot acabar convertida en deu mil estelades, una fotografia de Junqueras, quatre discursos solemnes i una mica més d’ambient per a la Diada. I al final tothom se’n torna a casa amb la sensació que Catalunya ha respost.
Però què ha canviat?
Quin poder català s’ha creat arran d’Elx? Quina estructura pròpia tenim avui que no teníem abans? Quina capacitat nova tenim per protegir el següent català a qui l’Estat decideixi passar per sobre?
Cap.
Aquesta és la cooptació que em preocupa. I que és una estrategia vella. No que apareguin estelades. Tant de bo n’hi hagi moltes. El problema és que una vegada més una reacció nacional acaba reconduïda cap a una expressió processista, administrada pels mateixos actors, dins dels mateixos rituals i sense sortir ni un mil·límetre del terreny polític que ja sabem on porta.
Fins i tot la ràbia ens l’acaben convertint en escenografia.
I després ens preguntarem per què, quan arriba l’hora de manar, continuem tenint moltes banderes i tan poc poder.
Ho veieu, o no?
tete retweeted
El 27 de gener de 1939 els ocupants arriben a Badalona. Una de les primeres accions que portaran a terme serà cremar, al mateix carrer on vivia, la biblioteca de Pompeu Fabra.
Es calcula que, només a Barcelona, van cremar 72 tones de llibres d'institucions pques. i privades
tete retweeted
Quan veus que cada cop més fills de catalanoparlants tornen de l’escola parlant castellà, els serveis públics en estat de mínims, una economia low cost de salaris baixos, un fals procés d’independència i gestió posterior ridícula, i molts municipis passant del 50% d’immigració en les franges centrals d’edat, et preguntes: com collons volen que molta gent no acabi votant Orriols? I el mateix diria si hi hagués també una nova alternativa nacionalista i d’esquerres: tant de bo hi sigui aviat.
El que és clar és que els partits del Procés han de ser portats a la marginalitat perquè, a part de la responsabilitat d’Espanya, el seu model de país ha estat un fracàs bestial, indiscutible i imperdonable.
tete retweeted
Guerra sucia de España: La «Operación Cataluña»
elpais.cr/2024/02/04/guerra-…
tete retweeted
Volem reciprocitat i la volem ara! És un dret del qual ja gaudeixen la resta de comunitats lingüístiques europees. Totes les cadenes:
@som3cat @apunt_media @IB3 @rtvandorra
a tots els territoris:
@generalitat @govern @goib @GovernAndorra
Cada dia una piulada. Ens ajudeu fent RT?
tete retweeted
🔴 ¿Acertada la actuación del dueño del patinete?
RETUITEA si tú también hubieras hecho lo mismo
tete retweeted
🔵 TRIBUNA OBERTA | 'L’amnistia o com fer passar bou per bèstia grossa', per Josep Punga, portaveu de @dempeusXindepe
elmon.cat/opinio/lamnistia-o…
tete retweeted
🔴🔴🔴
No vas poder assistir a la presentació de Dempeus?
Aquí tens un petit resum.
"Som la conseqüència de la rendició dels polítics processistes"
"Posem-nos dempeus per la Independència".
Dempeusperlaindependencia.ca…
tete retweeted
És vomitiu assumir que el català “no representa” part dels catalans quan la seva davallada d’ús és conseqüència directa de la minorització que tu normalitzes. Avui no podem parlar-lo amb normalitat a les escoles, al metge, al jutge o amb la policia. Aquesta exclusió constant fa que molts l’abandonin perquè no el veuen útil, i aleshores veniu a dir que ja no representa ningú. Una profecia autocomplerta al servei de la colonització.
tete retweeted
🔴
Més de 500 persones van voler conèixer el nou moviment independentista Dempeus, que va presentar dijous 5 de juny, a les Cotxeres de Sants de Barcelona.
-Dir prou a la rendició política....
👇
dempeusperlaindependencia.ca…
tete retweeted
🔴🔴🔴
🔻🔻🔻🔻🔻🔻
“Dempeus neix com a conseqüència política d’una rendició que l’independentisme de base ni ha acceptat, ni ha decidit, ni ha votat”
Josep Punga.
tete retweeted
🔴🔴🔴
🔻🔻🔻🔻
"L’objectiu de Dempeus és aconseguir la majoria independentista unilateralista al Parlament de Catalunya per a declarar la independència, fer-la efectiva i sostenir-la"
“I sense preguntar-nos si dreta o esquerra, perquè primer va la independència”
Manel Manzanas
tete retweeted
Lluís, si l’única cosa que et fa cridar “independència” és un tren espatllat, no estàs defensant cap alliberament: estàs convertint la causa en una queixa domèstica.
La independència no és una reacció anecdòtica: és una decisió de ruptura històrica.
I tu, fa temps que en parles com si fos una pancarta decorativa, no com si fos una urgència nacional.
Amb aquest discurs, la independència no fa por a l’Estat. Fa pena.
tete retweeted
🔴🔴🔴🔴🔴
🔻🔻🔻🔻🔻
Hem arribat per acabar la feina.
" El procés ha estat una absoluta enganyifa".
Josep Punga.
👏👏👏
tete retweeted
Benvinguts!! Si unim a tot unilateralisme integrador i amb respecte als DH treurem els processistes del mig i arribarem fins al final per construir un estat independent pròsper. #independencia #Hisom @dempeusXindepe